Personalitzacions

Personalitzacions

Quan adquireixes una discapacitat, t’adones que el món no està pensat per a nosaltres. No només hi ha barreres arquitectòniques. Hi ha mirades. Hi ha judicis. Hi ha aquella sensació constant d’haver d’encaixar en un espai que no t’ha tingut en compte.

I quan, a més, necessites una ajuda tècnica per viure —una cadira de rodes, una sonda d’alimentació o qualsevol altre suport— descobreixes que el que hi ha al mercat no sempre encaixa amb tu, no és accessible econòmicament,  no és funcional. O, simplement, no et representa.

I en un moment en què ja estàs reconstruint la teva identitat, haver d’utilitzar alguna cosa que no sents teva pot fer encara més difícil acceptar la nova realitat.

Jo ho vaig viure així.

Quan em vaig quedar en cadira de rodes, no trobava bosses que s’adaptessin al que jo necessitava: volia alguna cosa pràctica, sí, però també bonica. Volia sentir-me jo.
Les rodes que m’agradaven eren molt cares i, tot i així, no representaven l’Estel d’aquell moment.
Quan vaig portar la sonda d’alimentació, tampoc vaig trobar les ajudes que necessitava.

I enmig de tot aquell procés, vaig entendre una cosa: si el món no estava pensat per a mi, potser jo podia començar a repensar-lo.
Potser aquell va ser el meu primer canvi de mirada: deixar de preguntar-me “per què a mi?” i començar a preguntar-me “per a què a mi?”.

Perquè la discapacitat em va canviar el cos, però també em va despertar la creativitat. Em va despertar el sentit de viure. Em va ajudar a trobar el meu propòsit.
Em va obligar a deixar de resignar-me. I tot i que no va ser gens fàcil, amb el temps he après a conviure amb la incertesa i a no esperar l’aprovació de ningú. A no quedar-me en la frustració, en el què hagués passat si no m’hagués operat?
A deixar de qüestionar el que hi havia i anar a per totes.
A millorar-ho.
A crear el que no existia.

I soc conscient que les meves necessitats no seran les mateixes que la resta que va en cadira de rodes, o que porta una sonda d’alimentació i, el que em funciona a mi, pot no funcionar-te a tu.

I si tu també et trobes en aquest punt —si tens clar què t’agradaria però no ho trobes, si no és accessible, o si utilitzes una ajuda tècnica i vols fer-la més teva, si tens qualsevol idea al cap escriu-me i entre les dues ho farem realitat!

La discapacitat pot formar part del teu present, però la teva essència la decideixes tu.